Reflexió final del procés de pràctiques: del diagnòstic a la transformació educativa

Descripció de l’activitat:

Aquesta darrera entrada recull el tancament del meu procés de pràctiques en el context d’una escola d’educació primària, tot i que encara no ha finalitzat. Al llarg d’aquestes setmanes, he dut a terme diverses actuacions psicopedagògiques orientades a la detecció de necessitats, l’assessorament al professorat i la implementació de mesures vinculades al Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). En aquesta fase final, he centrat l’activitat en l’avaluació global de la intervenció realitzada mitjançant un qüestionari post aplicat als docents del centre, a fi de valorar l’evolució del coneixement, la pràctica i les percepcions en relació al DUA i a l’atenció a la diversitat.

Aquest procés també ha inclòs una observació concreta en un aula de 1r de primària, coordinada amb la mestra Raquel, que ens ha permès aprofundir en la detecció de barreres d’aprenentatge i el disseny de propostes d’intervenció amb perspectiva inclusiva.

Objectius de la intervenció:

  • Analitzar l’impacte del procés d’assessorament psicopedagògic dut a terme durant les pràctiques.
  • Valorar els canvis percebuts pel professorat en relació amb el coneixement i l’aplicació del DUA.
  • Reflexionar sobre les possibilitats i límits reals de la innovació educativa des d’una mirada inclusiva.
  • Integrar la teoria i la pràctica en un context educatiu real i dinàmic.

Reflexió personal:

Aquest procés de pràctiques ha estat una experiència d’aprenentatge molt significativa per a mi, tant a nivell professional com personal. He pogut comprovar que el rol psicopedagògic no es limita a identificar dificultats, sinó que és un motor fonamental de transformació pedagògica quan es planteja des de la col·laboració, l’escolta activa i el suport continu.

L’assessorament individuals a alguns dels mestres de l’escola m’ha ajudat a entendre millor com les necessitats emocionals i conductuals dels infants estan íntimament lligades a les pràctiques inclusives i a l’organització de l’aula. D’altra banda, l’anàlisi comparativa entre el qüestionari inicial i el final m’ha permès constatar una evolució clara en el claustre: s’ha guanyat en consciència, coneixement i predisposició per aplicar els principis del DUA. Aquest canvi, tot i incipient, apunta cap a una cultura educativa més oberta a la diversitat i l’equitat.

Crear cultures inclusives requereix repensar els valors, les relacions i els suports dins la comunitat educativa (Booth, 2015).

Aquesta frase sintetitza bé allò que he intentat fomentar durant la meva estada: més enllà d’eines o estratègies, el veritable canvi rau en la mirada compartida.

Avaluació de la intervenció:

Els resultats del qüestionari final mostren una millora clara respecte a l’inicial:

  • En el Bloc de coneixement conceptual, la mitjana dels ítems ha pujat entre 0,5 i 0,8 punts, destacant una millor comprensió sobre les mesures universals/addicionals/intensives i una major seguretat en la identificació de necessitats educatives específiques.
  • En el Bloc de pràctica, tot i que encara hi ha marge de millora, s’ha detectat un augment en l’aplicació dels principis del DUA i un lleuger increment en la coordinació amb altres professionals.
  • En el Bloc de percepció i necessitat, es manté un altíssim nivell d’interès per aprofundir en el DUA (mitjanes de 5 en els tres ítems), cosa que reafirma la necessitat de continuar apostant per formacions pràctiques i contextualitzades.

Les respostes qualitatives indiquen canvis reals en la pràctica docent: ús de materials visuals, opcions diverses dins d’una mateixa activitat, millora en les rutines d’aula, etc. Tot plegat, mostra que l’assessorament ha tingut un impacte positiu i tangible.

Observacions personals:

Aquest procés m’ha reafirmat la importància de la proximitat, el respecte al ritme del docent i l’escolta activa com a eixos del rol psicopedagògic. No és senzill canviar dinàmiques consolidades, però amb acompanyament, espais de reflexió i exemples pràctics, es poden generar petits canvis que obren camins cap a una educació més inclusiva i equitativa.

També he après a ajustar-me a les limitacions reals del dia a dia: manca de temps, sobrecàrrega, coordinació insuficient… Aspectes que no es poden ignorar si volem que les propostes siguin viables.

Entrada similar

Deixa un comentari