PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Descripció de l’activitat:
Aquesta intervenció ha consistit en la realització d’una sessió formativa dirigida a la majoria de l’equip docent del centre educatiu, amb una durada d’1h 30min. S’ha realitzat fora de l’horari escolar (de 17:45 a 19:15). S’hi ha presentat de manera clara i accessible el marc del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), així com la classificació i aplicació pràctica de les mesures universals, addicionals i intensives a partir de la infografia que vaig elaborar. En aquesta també es troben enllaços d’interès on el professorat pot trobar informació rellevant i significativa respecte el DUA i concrecions a l’hora d’aplicar mesures universals, addicionals o intensives (amb exemples més concrets que facilitin la seva comprensió).
La formació ha combinat una part expositiva amb una dinàmica participativa basada en l’anàlisi de tres casos contextualitzats en el mateix centre. S’ha promogut la reflexió col·lectiva a través de l’anàlisi, reflexió i posada en comú de dits casos.

Objectius:

• Afavorir la comprensió del DUA com a marc inclusiu per a l’atenció a la diversitat.
• Identificar amb claredat les diferents tipologies de mesures (universals, addicionals, intensives).
• Ajudar els docents a traslladar els principis del DUA a situacions reals de l’aula.
• Estimular el treball col·laboratiu docent per a generar respostes més ajustades i eficaces.

Reflexió personal:
Durant la sessió, he pogut observar com l’equip docent valorava positivament l’espai per compartir dubtes i contrastar experiències reals. El plantejament pràctic i proper de la formació ha facilitat la connexió amb les necessitats quotidianes dels mestres.
Seguint les orientacions de Sanchiz Ruiz (2009), una intervenció psicopedagògica ha de tenir en compte la participació activa dels professionals, i aquest enfocament s’ha demostrat clau per a generar implicació real.
Una reflexió crítica és la necessitat d’ajustar el ritme i el grau de profunditat, ja que alguns docents partien de coneixements molt bàsics sobre el DUA. La diversitat dins del propi claustre és també un repte a considerar en futures accions.

Avaluació de la intervenció (planificada):
Abans de donar per tancada la sessió, hem fet una breu avaluació informal de recollida a nivell oral. Aquesta ha mostrat:

• Alts nivells de satisfacció pel format dinàmic i clar.
• Major claredat conceptual sobre què implica aplicar el DUA a la pràctica.
• Interès real per aprofundir en les mesures addicionals i per millorar la coordinació entre docents i suports. També s’ha detectat la necessitat de fer seguiment individualitzat de casos complexos, cosa que pot derivar en una propera acció d’assessorament més específica.

Aquesta mateixa tarda també he passat una enquesta de satisfacció. Encara no han contestat tots/es els/les participants. Per això, en la propera entrada, comentaré els resultats de la mateixa. Les preguntes han estat les següents:

Bloc 1 – Valoració de la sessió (escala Likert de l’1 al 5)
(1 = gens d’acord / 5 = totalment d’acord)

1. La sessió m’ha ajudat a entendre millor els principis del DUA.
2. He comprès amb més claredat la diferència entre les mesures universals, addicionals i intensives.
3. Els casos pràctics analitzats han estat útils i rellevants per a la meva pràctica docent.
4. El format participatiu i col·laboratiu m’ha semblat adequat.
5. Considero que el contingut és aplicable al meu dia a dia a l’aula.

Bloc 2 – Preguntes obertes

1. Quins aspectes de la sessió t’han resultat més útils o interessants?
2. Què milloraries o afegiries en futures formacions sobre aquest tema?

Observacions:

El fet d’haver tingut temps per preparar la formació amb rigor m’ha permès sentir-me segur i coherent durant la sessió. Tot i així, he detectat que alguns mestres tenen reticències o altres punts de vista aliens al que coneixem per inclusiu que dificulten el canvi de mirada inclusiva. A nivell interpersonal, el to obert i col·laboratiu ha afavorit un bon clima.
En línia amb el que defensa Booth i Ainscow (2011), la inclusió educativa no es pot entendre com una simple aplicació de recursos, sinó com un procés col·lectiu que requereix temps, formació i compromís.

Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els materials que vaig esmentar a l’anterior entrada:

• Una infografia amb continguts clau (DUA, exemples pràctics, classificació de mesures).

• Tres casos pràctics contextualitzats en el mateix centre amb preguntes de reflexió per respondre-les en grups de treball.
• Un esquema d’actuació que mostra quan i com aplicar les diferents mesures.